viernes, 28 de marzo de 2014

A veces quiero limpiar mi nombre

A veces quiero limpiar mi nombre
hacer de un golpe el trabajo de siglos
borrar mi lista de apellidos
uncir los bueyes de mis dos manos
negarme a ser más que un rosario, un río
de rosas
-con espinas, claro-
que se desboque bocabajo
cuerpo a través
contracorriente
obviar mis muchas horas de estudio
que no demuestran más que
uno solo es feliz si no se piensa
captar la ira de los corceles del hambre
de las letras
que se deshacen mientras se sueñan
ser poco más que esta humana pequeña
para volver a ser
de esa otra tierra
en donde los pensamientos
no valen más que una violeta.

2 comentarios:

els dies que vindran dijo...

És bell. És bonic. M'agrada.
Ara, si em permets , en efecte, és una impressió universal aquesta de voler rentar o canviar el propi nom. ( i tenir molts noms, tots diferents!)
En efecte, diguin el que diguin : el nom fa la cosa. A vegades no ; molt sovint sí.
Els noms que ens posen els pares ( o qui sigui ) tenen inèrcies , pesos , repeticions, missatges xifrats, ordres severes, indicacions implícites . Tant homes com dones. A les dones, per la creu de la religió ; als homes per la creu del treball. Exactament, voldries netejar el nom. El teu nom . Potser és el moment de canviar el condicional per un present, com tu escrius. Vull dir que separar-se del propi nom i dels seus pesos i històries .
Continuarà.
Una abraçada

Andreu

Rosario Curiel dijo...

Gràcies, Andreu.

És cert el que dius. La tendència és universal. La necessitat de reinventar-nos, de netejar el passat i la càrrega que ens ve imposada neix a mesura que passen els anys i en som conscients.

Exactament: és hora de viure en present, l'únic temps on existim, sense arrossegar tot allò que ens frena.

Sí, continuarà.

Una altra abraçada,
Rosario.